Agenda Valencianista en Valencià - AVM - Associacio Valenciana Mosatros

ÍNDEX/ÍNDICE

0.UNA GRAN ORGANISACIÓ. CREIXIMENT CONTINU I EXPONENCIAL

1.REGIÓ DE PRIMERA CATEGORIA (Dret Civil Foral Valencià)

2.LLAÇOS EN EL RESTANT D’ESPANYA, EUROPA I HISPANOAMÈRICA

3.IGUALTAT DELS VALENCIANS

4.LES PERSONES SÓN LA PRIORITAT

5.DEFENSA DE L’IDIOMA VALENCIÀ

6.HISTÒRIA I PERSONAGES VALENCIANS

7.ELS SÍMBOLS VALENCIANS

8.COSTUMS I TRADICIONS VALENCIANES

9.APARTIDISTES POLÍTICAMENT ACTIUS

10.PRODUCTE VALENCIÀ

11.NI REVISIONISME NI ADOCTRINAMENT

12.TURISME CORRECTE I DE VALOR

13.INFRAESTRUCTURES, MOBILITAT, CONEXIÓ, OPORTUNITATS

14.SOSTENIBILITAT COMPETITIVA

15.FOMENT DEL DEPORT I VIDA SALUDABLE

0 (zero)

UNA GRAN ORGANISACIÓ

CREIXIMENT CONTINU I EXPONENCIAL

Les persones són les que fan possibles tots els objectius de l’Agenda Valencianista. En elles nos centrarem per a construir el proyecte, recolzant-nos sobre el restant d’objectius. L’AVM basarà la seua activitat principal en el creiximent de persones vinculades a la mateixa. Hi hauran disponibles varis modos de vinculació en l’entitat per adaptar-nos a tots els perfils de valencians.

L’AVM tindrà una activitat diaria en la captació proactiva d’afiliats i atres modos de vinculació de persones. Se durà a terme en els carrers i places de les localitats valencianes. Tamé se farà porta a porta. Organisarem i participarem en distints events. I dispondrem d’un aparat de divulgació digital competent, per a poder facilitar l’adhesió al proyecte. Tot això, acompanyat d’accions publicitaries i d’atre tipo, que facilitaran ademés de l’unió de valencians a la causa, una completa i continua divulgació dels nostres mensajes i objectius, i les campanyes actives per a acostar-nos a la seua consecució.

¿Per qué o per a qué? Molt simple. Quantes més persones sigam, més força i pressió podrem eixercir sobre els diferents grups i actors de la política local, regional i nacional, per a conseguir els nostres proposits. Perque són les persones les que fan possible la consecució dels objectius de l’Agenda Valencianista, pero no podem obviar que és la política la ferramenta per a portar-los a terme. Per una banda hi ha que treballar junt al poble per a que este tinga un mandat per als polítics, i despuix pressionar a estos per a fer-ho possible

“El señor Miret i Sans (membre del Institut d’Estudis Catalans i del Institut de les Lletres Catalanes), parlant d’un document, firmat en Alacant, l’any 1270, confessa que ya en este temps hi havia diferència entre’l valenciá i’l catalá. Diu este escritor català

Mides:

Dispondrem de promotors professionals que treballen diariament en el carrer promocionant l’AVM i les seues campanyes. Estos promotors faran el treball a mija jornada o jornada completa en els carrers, comerços, zones residencials, events i mostradors en events externs o centres de salut o de oci.
Dispondrem d’un cos de voluntaris per a reforçar als professionals en la seua tarea, i per a montar carpes informatives.
Dispondrem d’una pàgina web per a divulgar tota la nostra activitat, i com enllaç per adherir-se a l’AVM. Tindrem per a este comés un aparat de Rets Socials competent i dinàmic. Farem campanyes puntuals de ‘Mailing’ (enviament de correus electrònics) i crearem una ‘Newsletter’ (bolletí informatiu).
Dispondrem d’una Sèu, en l’objectiu d’ampliar el número de Sèus per a estar presents i abarcar tot el territori valencià
Farem campanyes de publicitat puntuals i continues, en rets socials, prensa, ràdio i televisió, ademés de soports publicitaris en vies públiques com cartells i tanques publicitàries.
Divulgar la nostra image de marca és essencial per a generar confiança en la percepció de la mateixa dins de la població, i com recolzament per al treball dels promotors, voluntaris, i demés colaboradors. Per això farem un merchandishing adaptat als perfils que més incidència tenen i a les tendències de cada moment.
Campanyes de divulgació de la marca recolzant els negocis de les localitats a treballar pels equips de promotors i voluntaris. Són eixemple d’allò, campanyes per a promocionar “l’almorzaret” en els bars, de “recolzament al comerç de poble o deBbarri”. Aixina com posar vidrioles per a almoines en els comerços o caixes solidaries per a la recollida d’aliments o roba. Entre atres iniciatives.

Esta major proximitat del valencià a la seua llengua mare le dugue a manifestar a Dámaso Alonso que, “la llengua valenciana i la catalana estan en paritat i al mateix nivell”. I reconeixia “una major antiguetat de la llengua valenciana, ya que les seues arraïls s’hagen mes proximes al llati”. (Dámaso Alonso)

1 (u)

REGIÓ DE PRIMERA CATEGORIA

(Dret Civil Foral Valencià)

Volem, perque nos mereixem, l’igualtat dels valencians en comparació al restant de les atres regions d’Espanya. Sobre tot en comparació en les demés Regions en Dret Foral Històric, com és el cas valencià. No és possible ni normal, que en un context nacional i estatal a on se reconeixen les ‘Nacionalitats Històriques’ i el dret a conservar els seus ‘Furs’, no tingam els valencians l’equiparació que nos correspon en eixe sentit.

Som un poble, reconegut políticament com a propi i diferenciat, des de temps anteriors a la conquista del Rei Jaume I, i en unes lleis propies en una antiguetat d’aquella época, igual d’antigues o més, que alguns d’eixos atres territoris considerats ‘Nacionalitat Històrica’.

Per això treballarem per a conseguir el reconeiximent i aplicació, d’un autèntic i ple Dret Civil Foral Valencià.

…es Llengua Valenciana la parlada en la major part de l’antic Reine de Valencia i perteneix al grup romànic de les llengües inflexió-indo-europees, germana del castellá, francés, italiá, etc… (Pare Lluis Fullana i Mira. 1921)

Mides:

Concienciar a la gent per mig dels nostres equips de promotors o voluntaris, o dels nostres mijos digitals, d’esta necessitat i dret històric.
Establir relacions i colaboracions en entitats que es dediquen específicament a este assunt.
Adherir-se a campanyes per a conseguir este fi. Crear les nostres pròpies. Adherir-se a plataformes creades específicament per a este fi.
Divulgar les activitats que se facen per a caminar cap a l’objectiu.
Vigilar per la correcta actuació de les entitats i la correcció en les accions que es dediquen a conseguir este objectiu, pressionant per a que aixina siga, i denunciant les incorreccions o manipulacions al respecte.
Treballarem per a fer un acte simbòlic en la ciutat de Xàtiva per a reconciliar ad esta i a tot el Regne de Valéncia en el Rei Felip VI en nom de Felip V. La jura del nou Dret Civil Foral Valencià per part del Rei, i el jurament de llealtat de les Autoritats Valencianes i disculpa mutua per traicions passades.

1481.- Colofo de la HYSTORIA DE ALEXANDRE de Lluïs de Fenollet (Xativa, ¿ -1505), humaniste i escritor. En el colofo d’esta obra, edicio de Barcelona de l’any 1481, es pot llegir: “… en la present lengua valenciana transferida…”.

2 (dos)

LLAÇOS EN EL RESTANT D’ESPANYA, EUROPA I HISPANOAMÈRICA

Coneiximent dels llaços en les atres regions d’Espanya, que indubtablement tenim, en varies d’elles.

Nosatros, a diferència dels proyectes de nacionalisme excloent, a on se busca crear animadversió cap a ‘lo espanyol’, crearem punts d’unió entre la nostra regió i totes les que nos rodegen, e inclús les que estan un poc més alluntades. Rescatarem i posarem en valor les similituts, cultura, gastronomia, costums i història compartides, aixina com la llengua comuna entre tots els espanyols.

Buscarem, crear concordia, fraternitat, i una competència sana i lleal, junt a la solidaritat necessària entre totes les regions. I en allò fomentar el sentiment patriòtic, i les possibilitats de desenroll mutu, que l’estrategia del ‘dividix i venceràs’ porta minvant durant dècades.

També tindrem presents els llaços que compartim en atres regions europees en les que tinguérem influències mútues com per eixemple és el cas de Nàpols per mig de la cort d’Anfós el Magnànim. Reivindicarem els drets dels valencians en les més altes instàncies d’Europa i a nivell internacional.

Jaume Roig, autor de L´Espill, obra de 16.359 versos. En els versos 686-690 diu”… sera en romanç, noves rimades, comediades (…) al pla teixides de l´algemia e parleria de Paterna, Torrent, Soterna…”. Si aço pareix poc, afegir que esta obra fon denunciada a l´Inquisicio en 1792, el llibre passà de ma a ma dels religiosos del Tribunal apareix lo següent “ adjunto libro impreso en IDIOMA VALENCIANO, intitulado Libre…” fins a once voltes en quinze folis.

Mides:

Organisar fires conjuntes, jornades de fraternitat, viages, junt a associacions d’atres regions espanyoles, europees i americanes, inclús d’atres parts del món, dirigides a l’objectiu.
Crear convenis de colaboració en associacions d’atres Comunitats Autònomes, d’atres regions europees o països hispanoamericans, i inclús d’atres parts del món, establides ací en la nostra terra, que donen peu a activitats conjuntes ací en el nostre territori.
Divulgarem, obres d’artistes, invents d’inventors, descobriments de científics i exploradors, obres lliteraries, fites conseguides per espanyols, etc, per a lluitar front a la ‘llengenda negra anti espanyola’ i fomentarem la recuperació dels llaços de l’Imperi Espanyol.
Celebrarem el Dia de l’Hispanitat fent un homenage al valencià que fon el gran valedor del viage de Cristofol Colon, Lluis De Santangel.
Elevarem queixes i reivindicacions a les Institucions Europees i Internacionals, que es dediquen a protegir els drets o la cultura.
Divulgarem esta llinea d’actuació i tota l’activitat relacionada en ella, per la nostra web i les nostres rets socials, aixina com per part dels promotors i voluntaris a peu de carrer i en els distints events que realisem o participem.

De estas Cortes de 1261 data la traducción general de los Fueros del latín al valenciano… Dicho texto latino, que contiene una serie de palabras en romance, las contiene en romance valenciano, ya que incluso algunas de las empleadas lo son en fueros que se remiten a la costumbre en tiempo de los moros, lo que lógicamente presupone que tales palabras ya eran usuales en Valencia antes de la reconquista… (Simó Santonja. 1975)

3 (tres)

IGUALTAT DELS VALENCIANS

Igualtat entre valencians sense distinció ni de territori ni de tipo idiomàtic. Fomentarem i reivindicarem l’igualtat d’oportunitats i els drets humans.

Els últims anys s’ha fomentat la distinció entre valencians de primera i segona categoria, en funció d’en quina provincia, comarca, o localitat vixquen, o quin idioma dels dos cooficials ampren, inclús, del sexe, segons si se és home o dòna, o fins la religió o país de procedència, han servit per a discriminar.

Açò no ha fet més que agravar la divisió i les discrepàncies entre nosatros, i necessitem estar units com a societat per a defendre millor els nostres interessos. Treballarem per a fomentar una igualtat total perque les persones són lo primer, totes, tots els valencians d’Alacant, Castelló i Valéncia.

Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana. (Traduccio de la Biblia de Bonifaci Ferrer. 1478)

Mides:

Aprofitarem la campanya de divulgació i vinculació dels nostres promotors i voluntaris, per a identificar les necessitats i carències de cada municipi, aixina com els agravis comparatius respecte de municipis del costat o similars. En elles tamé divulgarem els alvanços en este sentit.
Realisarem queixes formals i registrades, campanyes concretes de pressió sobre les Administracions Públiques locals, provincials, regionals o inclús nacionals, per a conseguir els objectius.
Defendrem els drets dels valencians a rebre comunicacions oficials, d’escoles i demés tipos de comunicacions o documents, i procediments burocràtics en els dos idiomes cooficials en el territori valencià.
Lluitarem front a qualsevol discriminació personal que detectem, per a accedir a llocs de treball o d’escolarisació, beneficis socials o ajudes públiques.

Manuel Sanchis Guarner, en “La llengua dels valencians”, Valencia 1933, diu “LA LLENGUA DELS VALENCIANS ES EL VALENCIÀ…Som valencians, i el nostre idioma es el valencià…Qui renuncia a sa llengua renuncia a sa patria i el qui renega de la seua patria es com el qui renega de la seua mare…”

4 (quatre)

LES PERSONES SÓN LA PRIORITAT

Les persones són la prioritat de l’associació, valencians de qualsevol tipo i qualsevol punt de la nostra geografia. Som conscients de que esta terra i la seua idiosincràsia, les seues glòries tamé, ha segut tot conseguit per persones. Per això les persones van a ser l’eix fonamental de l’AVM.

Totes les activitats es faran pensant en el goig, desenroll i benestar de les persones involucrades i del restant de la població valenciana. Inclús algunes activitats se faran exclusivament en fins socials i solidaris.

Fomentarem la natalitat, sense que això duga aparellat estar en contra de l’abort en determinades situacions o necessitats de la mare o els pares. Posarem en valor el paper insubstituible de les mares en l’educació dels fills, pero també el paper dels pares. Prestarem especial atenció a persones vulnerables o desfavorides, persones que per la seua debilitat o inferioritat de condicions, estiguen d’alguna manera desubicades en la societat. En este últim sentit, estarem molt pendents de l’acossament escolar, popularment conegut com ‘bullyng’. I també molt pendents de solucionar, la ‘soletat no desijada’ en la que viuen molts dels nostres majors, i posarem en valor tot lo que este colectiu pot aportar a la societat.

Hi han moltes persones afectades per malalties greus, directa o indirectament. Des de l’AVM facilitarem la participació ciutadana, i sobre tot exigirem la participació de les Institucions Públiques, en l’aument de recursos econòmics per a l’investigació per a curar enfermetats com el càncer, que a tanta gent afecta. Pero tamé en propostes e iniciatives per a millorar la vida dels malalts i els familiars i/o persones en les que convixquen, afectades per esta situació.

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII. (Pare Lluïs Fullana i Mira. 1916 )

Mides:

Realisació d’activitats lúdiques i educatives per als menuts, jóvens, adults i jubilats.
En tots els casos de ‘bullying’ que nos apleguen, indagarem i comunicarem al centre educatiu un informe al respecte, per a fer força i sumar una veu al cas, que impedixca el ninguneig i evite desgràcies per no prendre mides a temps. En cas de persistir prendrem les mides llegals oportunes, siga front als acossadors e inclús front al centre escolar per inacció.
Farem tallers i distintes activitats com també jornades de convivència entre els nostres jóvens i majors.
Aplegarem a acorts en entitats que es dediquen a prestar atenció, auxili i servicis a persones majors, aixina com les que fomenten les relacions entre jóvens i majors.
Farem recollides d’aliments, medicines, aigua, roba i atres productes per a solucionar certes crisis puntuals, o de manera periodica continua.
Aplegarem a acorts en entitats específiques de l’ajuda solidaria per a derivar-los ad ells la gestió dels productes solidaris obtinguts. I també farem les nostres pròpies campanyes d’entrega directa a la població, sense discriminació ni prioritat d’etnia, nacionalitat o religió.
Campanyes informatives per a fomentar la natalitat. Informarem de les ajudes disponibles, e incidirem en la part positiva, sentimental, e incomparable, de tindre un fill, moltes voltes descartada i desconeguda per potencials pares i mares, per ‘falses creències’.
Conversacions en partits polítics per a acordar mides i polítiques que fomenten la natalitat i faciliten la criança.
Campanyes de reivindicació de més inversió pública en investigació. Campanyes per a afegir una casella per a tal fi, en la declaració de la renda.
Campanyes de divulgació de tots els treballs d’este punt per mig de les nostres rets socials i la pàgina web de l’AVM, i per mig de les campanyes de carrer dels promotors i voluntaris.

Joan Roïç de Corella, traduix “Vida de Iesuchrist” de Lodulf de Saxonia, 1486, ‘trelladada de lati en valenciana lengua’.

5 (cinc)

DEFENSA DE L’IDIOMA VALENCIÀ

Coneiximent i promoció de l’autèntic idioma valencià, vernàcul d’esta regió des de fa més de mil anys i màxim exponent de la Cultura Valenciana.

El respecte per a les dos llengües cooficials, no deu restar-li importància a l’idioma propi, genuí i exclusiu de la regió valenciana: la milenaria llengua valenciana. Llengua que des del temps dels àraps té referències, i que en els últims temps s’ha vist embolicada en un procés de barreja en el català, en l’únic sentit d’una suplantació per esta llengua aliena, en el fi últim d’acostar-nos al proyecte ‘nacional’ e imperialiste del pancatalanisme: els inexistents ‘països catalans’. Este fet, ha ocasionat que la gent perceba el ‘valencià oficialisat’ com un model artificiós i alluntat de la realitat llingüística de la parla viva i majoritaria dels valencians. Difícilment practicable tant oralment com per escrit, desnaturalisat, i que dificulta el seu us i la seua recuperació social, creant una creixent desafecció, i provocant que els que més suspenen acadèmicament siguen els valencià parlants de llengua materna.

Mosatros treballarem pel rescat i dignificació de les formes genuïnes, hui en dia relegades a ‘vulgarismes o coloquials’ i tapades, des de les nostres pròpies Institucions Públiques. Fomentarem un model per a la Llengua Valenciana que siga natural, adequat, identificador, cohesionador, assimilable i practicable. Per això divulgarem l’autèntica normativa de la Llengua Valenciana que té més de 40 anys, pero basada en les gramàtiques i ortografies de Josep Nebot i Pérez – llingüista i bibliotecari de professió, farmacèutic d’estudis-, i el Pare Lluis Fullana i Mira – gramàtic, erudit, religiós i catedràtic de la Càtedra de Llengua Valenciana de 1918 i membre de la RAE- (gramàtiques i ortografies totes elles, més que centenàries) normativisada per la més que centenària, Real Acadèmia de Cultura Valenciana, i divulgada i ensenyada per Lo Rat Penat. Demanarem la restauració de la Filologia Valenciana.

L’obtenció d’un Còdic ISO específic, exclusiu i independent per a la Llengua Valenciana és un objectiu prioritari.

Demanarem que en el Diccionari de la RAE aparega restaurada l’entrada “Lengua Valenciana” i que apareguen els termens “valencianista”, “sorollista”, i molts atres valencianismes que no estan.

Joan Esteve, Venecia 1489, publicà el Liber Elegantiorum, ‘escrit en latina et valentiana lingua’. El Liber Elegantiorum es el primer diccionari d´una llengua romanica.

Mides:

Totes les nostres comunicacions i texts, estaran escrits bilingües, castellà o espanyol, i en idioma valencià o llengua valenciana. Esta última estarà codificada sempre en la normativa de la RACV, coneguda popularment com Normes d’El Puig per ser, el monasteri de dita localitat, el lloc a on se firmaren per a ratificar-les en 1981 (foren elaborades en 1979) per més de 1000 valencians que representaven a tota la societat del territori valencià, l’històric Regne de Valéncia.
Se realisaran activitats per a chiquets, jóvens i majors a on ensenyar-los la realitat històrica i llingüística valenciana. Ensenyant-los els autèntics símbols i l’autèntica llengua valenciana, i el respecte pel valencià i l’espanyol. L’importància de conservar la ‘parla dels yayos’, alluntant les ‘modes’ impostes des dels coleges i colaboracionistes del pancatalanisme, a on se’ls anima a gastar paraules alienes preferentment respecte ‘el parlar ‘vulgar’ -segons els colaboracionistes- de sa casa.
Dedicarem una secció en la nostra web, específicament per a informar de cites, personages, obres, i en definitiva, tot lo relacionat històricament en la Llengua Valenciana. També molts continguts de les nostres rets socials, anirà dirigits en este sentit.
Se divulgarà la web de la Secció de Llengua de la RACV, i especialment el diccionari i el traductor. Tamé el seu diccionari físic en paper. Se divulgaran els cursos de Lo Rat Penat. I tot això se farà continua i activament, per mijos digitals i pels equips de promotors i voluntaris a peu de carrer, events, etc.
En un futur, està prevista una secció pròpia de cursos de Llengua Valenciana, portada per professors titulats per Lo Rat Penat.
Se denunciarà l’utilisació de paraules alienes per part d’Administracions Públiques, empreses, organisacions i qualsevol atre tipo d’entitat, privada, colectiva, publicoprivada, etc
Organisarem events destinats a este fi. Colaborarem i assistirem a events creats per atres organisacions per al mateix fi. Divulgarem tots els actes i events que giren entorn de la defensa de la genuïna Llengua Valenciana, tant propis, com organisats per qualsevol atra entitat.
Crearem convenis i divulgarem, mijos de comunicació escrits en paper tradicional i digitals que gasten l’autèntica normativa de la Llengua Valenciana, les Normes d’El Puig, per a difondre part del seu contingut en la finalitat de donar-los a conéixer. En un futur, destinarem recursos propis per a fomentar l’aparició de nous mijos d’este tipo, inclús radiofònics o de televisió.
Enviarem cartes a autoritats, informant del problema que patim en este sentit els valencians i sugerint-los la verdadera normativa de l’idioma valencià, per a que la gasten.
Realisarem peticions, campanyes de pressió i informatives, i arreplegades de firmes digitals i físiques per a conseguir estos objectius.
Divulgarem totes les nostres activitats i campanyes i els resultats de les mateixes pel mig dels mijos propis digitals i les campanyes de carrer.

Bernardi Vallmanya, Barcelona 1493, Traduix “Lo carcer d´amor”, ‘traduit de lengua castellana en estil de valenciana prosa’. Tambe va traduir “La revelacio del benaventurat apostol Pau” i “Cordial d´anima, abdos en Valencia 1495, ‘de vulgar idioma castella en valenciana prosa’.

6 (sis)

HISTÒRIA I PERSONAGES VALENCIANS

La nostra història és molt rica, a la vegada que gran desconeguda per a la majoria de valencians. Pero esta història ha segut teixida pels hòmens i prohòmens (i dònes) valencians que són els que l’han fet possible.

Coneiximent de l’història, costums, personages ilustres valencians i les fites conseguides per ells, independentment de la seua religió. Molts valencians desconeixen a molts dels personages ilustres valencians, o fites per les quals són ilustres.

Serà de vital importància que els valencians tinguen presents estes personalitats. MOSATROS treballarem fort en eixe sentit. Puix és una bona e important manera, de conservar la seua memòria, i reforçar el nostre orgull, i en definitiva la nostra identitat.

Gregori Mayans i Ciscar, intelectual de talla europea, cap de l´Ilustracio “Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión”.

Mides:

Realisarem actes d’homenage a personages ilustres valencians, o commemoratius del seu naiximent, falliment, o data de fita conseguida per algú d’ells.
Organisarem viages i events, en localitats de naiximent o a on vixqueren determinats personages. O a on se varen gestar acontenyiments o estigueren ells presents, o en places o carrers del nom d’un determinat personage o en honor a algun acontenyiment relacionat en ell, i lo mateix en escultures o atre tipo de homenage en el seu honor.
Exigirem major reconeiximent a les nostres personalitats, per part de les Administracions Públiques. Demanarem carrers en el seu nom, o millors carrers si ya tenen algun carrer pero sense l’importància que els correspon. Demanarem tamé més escultures, i demés homenages de tipo paregut en les principals localitats del Regne de Valéncia, o en les seues localitats natals.
Exigirem la rectificació de qualsevol tergiversació sobre ells, en qualsevol mig de difusió. Farem campanyes en este sentit.
Promourem i divulgarem l’investigació arqueològica i alvanços en el descobriment dels origens del poble valencià, des d’abans del temps dels íbers i romans fins a l’era àrap, esta inclosa.
Informarem de totes les nostres accions i els seus resultats, aixina com dels propis personages rellevants de la nostra història, pel mig de la web, en la seua secció específica, i en les rets socials. També en les campanyes de divulgació i promoció, de promotors i voluntaris.

Dins dels documents pontificis, destaquem un del Papa Alexandre VI, a on es pot llegir “lingua vulgari valentini expeditarum”.

7 (sèt)

ELS SÍMBOLS VALENCIANS

Coneiximent dels símbols valencians i recuperació i conservació dels mateixos, ya que són fruit i reflex de la nostra història. Molta simbologia, principalment l’heràldica, és fruit o herència dels personages ilustres, i en definitiva d’esta terra. Part de la nostra riquea cultural.

És importantíssim conéixer i reconéixer els nostres símbols, per a poder conservar-los, i per a mostrar-los, i lluir-los, tamé en orgull per ells i lo que representen cada u.

Posarem especial atenció al coneiximent, foment, i la correcta utilisació de la Real Senyera Valenciana Coronada sobre Blau junt a l’asta, màxim símbol per a tot el Regne de Valéncia, des de que en 1377 nos la concedira Pere IV El Cerimoniós. I treballarem per a revertir la falsa creència que s’ha estés des del pancatalanisme, de que només és de la ciutat de Valéncia, Cap i Casal del Regne de Valéncia .

“Sprachgrenzen und Grenzmundarten des Valencianischen”. (Llímits lingüístics i dialectes de frontera del valencià). (Tübingen) Zeigschrift für Romanische Philologie, 29. Pags. 712-731. 1905.

Mides:

Divulgació de totes les activitats, conferències, ponències, charrades, etc, sobre els nostres símbols, de qualsevol atra entitat.
Organisació, coorganisació i participació, en events del mateix tipo.
Una secció en la nostra web i contingut en les nostres Rets Socials, que mostre la nostra simbologia.
Denúncia de les falsificacions, tergiversacions o manipulacions dels nostres símbols o l’informació divulgada sobre ells per qualsevol entitat i en qualsevol mig. Denúncia d’utilisació de símbols aliens, per part d’empreses, Administracions Públiques, o qualsevol tipo d’entitat. Exigència de rectificació. Campanyes de pressió per a conseguir les rectificacions.
Divulgació dels fets, les nostres accions i els resultats, tant en els mijos digitals com en les campanyes de divulgació i captació per part de nostres promotors i voluntaris.

Aixo es una cosa que els valencians hauran de decidir, perque nomes de vosatres depen. En tot cas, inclus posant-me en la posició de que fora un dialecte, yo crec que te totes les caracteristiques per a convertir-se en una llengua a tots els efectes. Pero depén de la voluntat que tinguen els propis valencians per a conservar la seua llengua. Hasn Josef Niederehe

8 (huit)

COSTUMS I TRADICIONS VALENCIANES

Incidir en el coneiximent, divulgació i recuperació de les nostres festes populars i atres manifestacions culturals com la gastronomia, la música, o l’interpretació. Vigilar la seua purea i evitar, denunciar i corregir, qualsevol intent de desfiguració, corrupció o manipulació.

Tampoc se coneix en moltes ocasions el motiu de la celebració d’una data concreta, o inclús de festes populars, patronals, o els motius que provoquen qualsevol atra celebració.

Les festes van intrínsecament lligades a l’història d’una terra. Mosatros treballarem pel seu coneiximent, conservació i divulgació, el seu foment i perduració. Tamé fomentarem el floriment de qualsevol celebració o festa popular, o manifestació cultural, com l’interpretació o la música, lligada a les nostres raïls, aixina com els grups d’interpretació, actors i actrius, o grups musicals, cantants o ballarins, i clubs deportius, que dignifiquen, divulguen i conserven la nostra autèntica i genuïna Llengua Valenciana.

Mai la llengua catalana fruï d’un prestigi lliterari tan gran com el que aplegà la llengua valenciana en el seu sigle d’or. Enrique Tierno Galván, Catedratic d’Història

Mides:

Presentarem l’AVM a tots els grups, agrupacions, escoles, acadèmies, etc, de música, dança i ball, interpretació, pintura, i demés disciplines artístiques, culturals I deportives. També a falles, fogueres, filades, comparses, penyes, colles, gayates, cofradies, etc. Per a oferir-nos com a colaboradors, en matèria històrica, simbòlica i llingüística. I a tots ells els presentarem la referència de la RACV com entitat normativa de l’idioma valencià i els seus enllaços de consulta i formació.
Farem escrits de queixes, a totes les entitats expostes en l’anterior punt, quan no utilisen la normativa genuïna encara que els hajam informat.
Divulgarem l’obra o treball de qui sí gaste la normativa de la RACV en els nostres mijos digitals i campanyes de carrer.
Participarem i recolzarem, i en el futur coorganisarem e inclús organisarem, premis a les entitats festeres que sí gasten la normativa genuïna i tradicional de l’idioma valencià.
Promourem coloquis, charrades, i jornades de germanor entre estos grups i entitats, basades en el correcte us i divulgació dels símbols i la llengua valenciana.
Organisarem events, concursos, festivals, entregues de premis, etc per a fomentar el naiximent i afiançament dels grups artístics que gasten i divulguen els correctes símbols i l’autèntica llengua valenciana.
Organisarem events i jornades gastronòmiques, i charrades i reunions en grups socials i associacions d’ames de casa i d’hosteleria i cuiners de diferents localitats per a posar en valor les costums de cada comarca o els seus plats i dolços típics, i atres exponents de la gastronomia local i regional.
Denunciarem la manipulació intencionada de tot açò per part de les Administracions Públiques, o chantages per la seua part a canvi de l’utilisació de la normativa convergent en el català o la manipulació de certs símbols.
Informarem dels fets denunciats i del resultat de les denuncies. I farem campanyes de pressió, per mig de les nostres rets socials, la web de l’AVM i les campanyes de carrer dels promotors i voluntaris.

“El prestigi i historia del valencià es motiu suficient com per a considerar-lo un idioma”. Enrique Tierno Galvan, Catedratic d’Història

9 (nou)

APARTIDISTES POLÍTICAMENT ACTIUS

Tenim ben clar que les nostres reivindicacions se duràn a terme només pel mig de la política, i farem pressió com a grup, sobre els actors de la mateixa. Pero serem apartidistes. Conscients de la pluralitat de la població valenciana i per tant, reflectida dins d’un valencianisme global i transversal que procurarem construir.

Per això farem valdre el lema “ni uns ni atres, mosatros, tots”. Com reflex del respecte a la llibertat d’elecció ideològica o sentiment cap a qualsevol ideologia, o la creència subjectiva de la conveniència de votar un partit o atre. Pero tamé com reflexe del nostre desig de no donar explicacions o estar plegats a imposicions que vinguen des d’un costat o d’atre, i fomentar el desig de la societat valenciana d’abanderar i dirigir el seu propi camí, cap al seu propi futur.

Pi y Margall: «Subsiste en España no sólo la diversidad de leyes sino también de idiomas. Se habla todavía en gallego, en bable, en vasco, en catalán, en mallorquín y en valenciano»

Mides:

Concentracions, activisme performàtic, exhibició de cartelleria, etc. en llocs a on se facen charrades, mítins, ponències i convencions polítiques.
Reunions i conversacions per a transmetre la nostra postura o les nostres exigències, en partits i càrrecs polítics. Tamé en patronals, sindicats, gremis, cooperatives, associacions i atres entitats que tinguen la potestat per a canviar determinades situacions.
Campanyes de pressió, denúncia i/o exigència.
Divulgació de la situació preexistent, de les actuacions de l’AVM i dels resultats, pels mijos digitals de l’associació i les campanyes de promotors i voluntaris.
Divulgació pels mijos digitals, campanyes de carrer de promotors i voluntaris, o charrades, conferències, etc, de la realitat, els autors, la data i les conseqüències, de les decisions polítiques més rellevants per als valencians dels últims anys, especialment del período democràtic.
Demanem la rebaixa de la barrera electoral al 3% com tenen en moltes atres comunitats autònomes, moltes de les quals tenen més representació política pròpia en Madrit.

10 (dèu)

PRODUCTE VALENCIÀ

Exigència del Principi de Preferència Comunitària per a la defensa dels nostres productes Marca Valenciana.

Davant totes les institucions que calga, i pels mijos corresponents, demanarem que els productes de la nostra terra, i totes les seues Denominacions d’Orige, d’Alacant, Castelló i Valéncia, axina com el restant de productes típics i artesanals de la regió, tinguen preferència respecte d’atres, sobre tot de l’extranger.

Tamé intentarem fer justicia i posar en valor, als productors locals i regionals de dits productes i tots els nostres sectors econòmics, conservar i fomentar les seues activitats i els seus gremis.

Producte valencià es pot considerar també un domini d’internet ‘.val’ que seria un identificador clar per a tots els nostres productes, comercials, culturals i de qualsevol tipo. Una direcció digital que deixe clar de quin punt són les nostres coses, que nos identifique i situe. Existir en l’era digital en la que estem és vital per a la nostra regió. L’AVM llançarà iniciatives per a conseguir-ho i se sumará a les poques ya existents.

Pere Joan Porcar, el 1612, en Coses evengudes en la ciutat e regne de Valencia , al dedicar “una Cançó en alabanza de mosén Francés Geroni Simó, en totes les llengües: Valencia, Castella, Aragones, Catala, Mallorqui, Portugues, Biscai, Frances, Negre y Morisco”.

Mides:

Organisar, coorganisar, participar i divulgar, fires i events de promoció dels nostres productes.
Reunions en els productors i les organisacions a on estos s’agrupen per a explorar estratègies i possibles convenis de colaboració.
Estudiar els ‘casos d’Almeria i Murcia o els casos de La Rioja i Navarra’ com casos d’èxit per a traure possibles idees a aplicar per a dinamisar el sector agrari valencià. Igualment en casos com el de Països Baixos, i atres Estats, que tenint pijor clima, tenen sectors primaris molt competents.
Fomentar el comerç directe entre els productors i els consumidors i aplegar a acorts en entitats que treballen en el mateix sentit.
Sumar-nos a les queixes de tots els grups de productors a les Institucions per a velar pels seus interessos i els dels consumidors.
Llançar una campanya per a demanar a les nostres institucions l’implicació en la consecució del domini ‘.val’ i l’ajuda de mijos privats si fora necessari. Captació de firmes de recolzament a esta reivindicació.
Divulgar-ho tot, i promocionar els productes i als productors, en les campanyes de carrer dels promotors i voluntaris, i en els nostres mijos digitals, web i rets socials.

11 (onze)

NI REVISIONISME NI ADOCTRINAMENT

Educació lliure d’adoctrinament. En els últims anys l’adoctrinament s’ha fomentat de manera greu en els coleges. Per l’acció d’uns governs i l’inacció d’atres, varies generacions d’estudiants estan patint una manipulació creixent. Unes voltes incorreccions de noms oficials, atres voltes tergiversacions de l’història, i continuament en suplantació llingüistica. Per revisionisme històric o imperialisme pancatalaniste, els llibres estan plens d’erros que manipulen la ment i la percepció de la realitat dels nostres fills. Tot això té conseqüencies negatives en el futur, com ya s’ha comprovat de sobra en Catalunya i comença a vore’s reflectit ací en el Regne de Valéncia.

Mosatros lluitarem per a combatre l’adoctrinament en coleges, atres activitats orientades a la joventut, aixina com les incorreccions o paraules alienes en l’us del llenguage de les Administracions Públiques, en carrers, places i vies, o en instalacions i edificis públics. I en les empreses privades de cara al públic per mig de la publicitat o dels seus mijos de difusió.

Roger Barthe, escritor, poeta, novelista y lexicólogo de la Lengua Occitana en su ‘Introducción al Léxico Francés-Occitano’ (9ª edición, Paris, 1973) afirma que el catalán es una parte integral de la koiné de la Lengua Occitana, y que en el léxico occitano-francés se halla, en gran medida, el fundamento, el asentamiento, la base supradialectal común a toda Occitania. Y eso explica que el catalán pertenece a la familia de las hablas de ‘Oc’

Mides:

Posarem a disposició dels pares d’alumnes de centres escolars, models de queixes formals, per a presentar o registrar en el centre o colege i els prestarem assistència durant tot el procés, inclús si fora necessari acodir a instancies superiors al centre.
Nos posarem en contacte en les editorials per a comunicar-les els erros que puguen tindre en els seus llibres i exigir-les una rectificació.
En cas de ser necessari mantindrem reunions en professors.
Tindrem i proporcionarem als nostres afiliats, assessorament jurídic al respecte.
Nos posarem en contacte en ajuntaments i demés administracions públiques corresponents, per a demanar canvis de topònims, en noms dels carrers i demés vies públiques, aixina com en noms d’edificis que no siguen correctes o coherents en l’història e identitat valencianes.
Demanarem canvis en cartelleria i demés soports públics, supostament en valencià, a on els texts utilisats per entitats públiques o privades continguen paraules alienes a la llengua valenciana.
Treballarem per a tindre presència en l’universitat, i ajudarem a crear un sindicat d’estudiants.
Colaborarem en entitats que es dediquen als mateixos fins.
Farem les ‘contratrobades’ d’Escola ‘Valenciana’ fent un calendari programat per a organisar-nos i acodir a on se celebren les “Trobades d’Escola Valenciana” en material, per a combatre el catalanisme que allí se difon. Portarem material ilustratiu per als chiquets que són les víctimes principals, i per als pares, que moltes voltes no saben quina alternativa oferir als seus fills a pesar de que no els agrada lo que veuen en ‘les trobades’. Farem esta tarea fins que l’entitat adoctrinadora ‘Escola Valenciana’ desaparega o canvie el seu contingut per autèntica llengua valenciana i una simbologia correcta, com canviar les quatribarrades que gasta per Reals Senyeres Valencianes en Blau.

Don Miguel de Unamuno, catedrático de Lingüística de la Universidad de Salamanca se burlaba de Pompeu i Fabra diciendo que “era un mediocre aficionado que saturó de galicismos el catalán de la época”.

12 (dotze)

TURISME CORRECTE I DE VALOR

Promoció i millora de la nostra indústria turística. És un dels nostres majors actius econòmics ademés d’un orgull. Pero sempre tot és millorable. Des de les condicions dels treballadors, a l’impressió que se puguen portar els visitants de la nostra terra i naturalea, la nostra cultura, o patrimoni arquitectònic, entre atres.

Posarem especial atenció en la conservació del patrimoni arquitectònic. Tamé en el correcte us del llenguage o dels símbols com la nostra bandera en les traduccions per a turistes. I combatrem especialment les accions de grupusculs de determinades ideologies que fan mal a la nostra image o ademés ajuden a que la gent des de fòra nos assimile com part de catalunya, i ‘lo valencià’ ho vegen com part de ‘lo català’.

Fomentarem un turisme de calitat i valor. Treballarem per a atraure a turistes de nivell i renom. Volem que la Familia Real passe part de les seues vacacions en nostra terra. I en ella , posar de moda nostra terra com destí turístic aristocràtic.

Mosén Antonio María Alcover, al correguir el nombre de su diccionario, en el prólogo del DICCIONARI CATALA-VALENCIA-BALEAR, dice que “si en algún tiempo ha existido (aquella unidad lingüística), hoy día no se puede afirmar eso seriamente”.

Mides:

Exigirem a empreses privades i públiques, les correctes condicions per als treballadors i denunciarem si és necessari, quan no es corrigguen les irregularitats.
Farem front en contracampanyes i com siga necessari, a les campanyes de grupusculs de determinades ideologies que embruten l’image del nostre territori, del sector turistic, o que nos assimilen en certes campanyes com part d’una atra regió.
Denunciarem la manipulació dels nostres patrimonis, naturals, gastronomics, culturals, arquitectonics, etc, mostrant-los com part del patrimoni d’atra regió.
Exigirem la correcta identificació de l’idioma valencià, en els seus símbols propis (senyera en blau i nom de ‘valencià’) en webs i cartells d’informació turística i de qualsevol soport d’informació per a visitants.
Velarem per la conservació del patrimoni històric arquitectònic, i fomentarem la seua restauració.
Organisarem coloquis, charrades i encarregarem estudis, sobre la memòria i recort d’edificis emblematics del nostre territori, com per eixemple el Palau Real de Valéncia, i la viabilitat, cost i possibles usos d’una hipotètica reconstrucció d’els mateixos.
Informarem de totes les accions fetes en la nostra web, les nostres rets i les campanyes de carrer dels nostres promotors i voluntaris.

“La resistencia que el pueblo valenciano opone al proceso de catalanización a que está sometido, es prueba incontrovertible de su condición de lengua, si no lo fuera, no opondría resistencia. Esto deberia hacer pensar un poco a los “cientificos” que de ello se ocupan. Es la única lengua en Europa que desde la etapa Hitleriana y su secuela yugoslava está sometida a un proceso de absorción que tiene además muy definidas tonalidades de uso externo. Me refiero claro está a la identificación lengua-cultura y sus implicaciones políticas… La litereatura valenciana la crean unos hombres arraigados en su tierra y con plena consciencia de su valencianidad; y la crean con su propio idioma, con el que hablan en sus relaciones mercantiles y amorosas, en el diario bregar o en la vida entrañable de la familia y en la oficial con sus autoridades… Es una literatura que sale del vivir y del sentir inalienable de los valencianos y es, por tanto, se especule cuanto se quiera, incontrovertible y clamorosamente valenciana. José Angeles Castelló, profesor de la Universidad de Florida EEUU.

13 (tretze)

INFRAESTRUCTURES, MOBILITAT, CONEXIÓ, OPORTUNITATS

Infraestructures necessàries per a una plena vertebració i plena mobilitat en total llibertat, per a mantindre la cohesió cultural, econòmica i social del nostre territori. Són tan necessàries com les que nos permitixen obrir-nos al món i obrir pas als nostres productes. Pero tamé de rebre tant persones, com sobre tot mercaderies, que tenen el seu últim destí, no només en la nostra terra, sino tamé en atres regions.

Tot això es mereix, en un món en constant evolució, unes infraestructures de primer nivell, d’última generació, i que no estiguen incompletes. I això és competència dels ajuntaments, de la Generalitat Valenciana i de l’Estat. Pero tamé d’una forta exigència i reivindicació popular, a la que donarem ales.

FRAY JOAQUIM MILLÁN RUBIO diu, parlant de S. Pere Pasqual que: “….los manuscritos más antiguos y más numerosos están en valenciano y se remontan a fechas cercanas a los tiempos del santo. De modo que habló y escribió en valenciano…

Mides:

Campanyes de reivindicació per a ampliar i modernisar les nostres infraestructures.
Campanyes de denúncia davant les administracions corresponents per a exigir que este punt es complixca, i solucionar qualsevol carència corresponent a qualsevol ajuntament, o varis d’ells.
Campanyes d’exigir preus accessibles per al públic en general i en ventages per a determinats colectius.
Taules de diàlec en els grups polítics.
Informarem de les accions realisades i el seu desenroll en les campanyes de carrer i per mig de les rets socials i la web.

1068.- Ali Ben Mugehid (Segon emir de Dénia) : ‘Hablo la lengua (romance valenciano) de los Rumis (cristianos), entre los que me he educado’. (A. Huici : Historia musulmana de Valencia y su Reino)

14 (catorze)

SOSTENIBILITAT COMPETITIVA

Ecologisme en trellat. Conservant la terra a on vivim i els seus ecosistemes i especies vegetals i animals que els poblen. Pero respectant l’activitat agrícola, ganadera, cinegètica i la peixca posant en valor els aports que fan estes activitats a la conservació de la fauna o flora. Aixina com l’aprofitament dels nostres recursos naturals, especialment els de producció energètica per a minvar la dependència de tercers països i la conseqüent impronta de carbono derivada d’allò. Posarem especial atenció a les problemàtiques de l’aigua.

El desenroll econòmic de les diferents activitats de cada u de tots els sectors econòmics, deu de poder garantisar-se sense donar l’esquena a la naturalea. Pero sense detindre l’evolució en l’excusa d’un ecologisme imperant, arbitrari, i moltes voltes contradictori en ell mateix. Aixina com hi ha que trobar sempre la compatibilitat entre l’ecologisme i el correcte desenroll i una potent evolució de les nostres infraestructures.

1106.- Ibn Buqlaris, mege, botànic i escritor, en la seua obra “Kitab al Mustaini” o “Libro de Al-Musta’in” (diccionari romanç valencia-romanç saragossà) diferencia noms de les aljamies de Saragossa i Valencia : ‘parthal’ (pardal), ‘letuga’ (lletuga), ‘lop’ (llop), ‘formache’ (formage), ’lebre’ (llebre), ’ ’thapara’ (tapera), ’thomiello’ (tomello)…

Mides:

Promoció d’estudis tècnics que avalen actuacions urbanístiques o d’utilisació i aprofitament de recursos naturals, sobre tot en obtenció de materies per a generar energia i combustibles.
Impulsarem estudis de proyectes de models de boscs terrestres i marins, autogestionables i automantenibles, que ajuden al conjunt del seus ecosistemes a perdurar i millorar les seues condicions existencials o la resistència a les amenaces.
Reunions en partits polítics i institucions públiques per a pressionar-los per a que duguen a terme els plans de regeneració natural. També per a exigir garanties naturals a l’hora de eixecutar noves infraestructures. Proposició de canvis en la llei.
Foment de campanyes informatives, divulgatives i educatives sobre el valor dels nostres ecosistemes, la seua fauna i flora.
Campanyes de reivindicació de diferents tipos de transvasaments i solucions hidràuliques.
Campanyes i activitats d’involucració de la societat en el manteniment i conservació dels parages naturals, com repoblaments de vegetació, neteja del camp o plaja, etc.
Acorts de colaboració i cooperació en atres entitats que es dediquen a qualsevol dels punts exposts en estes mides.
Campanyes de recollida de firmes per a recolzar les possibles campanyes mencionades en els atres punts. Campanyes de divulgació de les nostres accions en la web, rets socials i en lo carrer.

1121.- Abu Bakú Mamad de Bocairent arreplega les seus harges en romanç ‘No me tanques, no, cara danyosa,¡basta!, a tot home refuse’.

15 (quinze)

FOMENT DEL DEPORT I VIDA SALUDABLE

Fomentar el deport com activitat fonamental en la vida diaria de les persones. Favorint tamé el desenroll de les entitats que ho fomenten i es dediquen ad ell.

Moltes d’eixes entitats són també representants de la nostra terra fòra del nostre territori. Vigilarem per a que facen una bona representació del mateix, i de la cultura valenciana, reflectida pel mig de la Llengua Valenciana moltes voltes, i atres pel mig dels símbols en escuts d’entitats o federacions deportives.

Fomentarem una alimentació sana, sostinguda per la dieta mediterranea, de la qual som grans productors de molts dels aliments que la formen. Posarem en valor els nostres productes des del punt de vista de donar resposta a les diferent necessitats nutricionals del dia a dia.

Per tot lo expost anteriorment, fomentarem un estil de vida deportiu i saludable, lligat tamé en els valors de la solidaritat i la tolerància, l’integració i la cultura valenciana.

1149.- Documento firmado por Ibn Mardanis, (el famós Rei Llop, d’orige mossarap, naixcut en Peníscola en l’any 1124 que va aplegar a ser rei de tota la zona oriental del Al-Andalus, en el que firma un tractat en romanç pla en les repúbliques de Pisa i Gènova en el que oferia als ciutadans de dites repúbliques bany gratuït i una alhóndiga per al comerç.

Mides:

Fomentarem la creació i manteniment de penyes deportives de recolzament a equips i entitats deportives.
Patrocinarem i finançarem, per este orde, entitats i clubs deportius de distintes disciplines deportives.
Sugerirem, i exigirem l’us correcte de la llengua valenciana i els símbols valencians en els escuts, logotips, anagrames i distints soports grafics que representen a les entitats deportives, i federacions o associacions deportives i de penyes. Aixina com la llengua valenciana en els seus comunicats i webs.
Fomentarem la concienciació de la relació entre nutrició i deport en una vida sana, i les qualitats ideals dels nostres productes alimenticis per a que siguen referència en este comés. Fomentarem l’interés per una correcta i equilibrada nutrició. Lluitant contra l’obesitat a totes les edats i el sedentarisme. Animant en allò a conéixer i consumir els productes locals, de proximitat i temporada, contribuint en tot allò, a revitalisar l’activitat econòmica dels nostres productors locals.
Realisarem events deportius, en fins no solament saludables, sino també solidaris i culturals.

1150.- Ibn Lubbun, senyor de Morvedre compon la seua harja en romanç valencià. ¡Ay mamá, meu al habib, vay-se e no més tornarad. Gar, ¿qué faré yo, mamá?